Drets de la Naturalesa
Aquest Bloc està obert a tota persona amb sensibilitat per a la naturalesa. Les opinions són importants a fí de establir debats i accions concretes.
jueves, 1 de noviembre de 2012
miércoles, 2 de mayo de 2012
La salut es masa seria per deixar-la en mans de negociants : una web de molt interés
http://www.dolcarevolucio.cat/es/
Si teniu la paciencia necesària hi trobareu informació d'interés i tambè algunes "veritats", encara que no m'agradi usar aquesta paraula. Millor Realitats.
http://www.dolcarevolucio.cat/es/
Si teniu la paciencia necesària hi trobareu informació d'interés i tambè algunes "veritats", encara que no m'agradi usar aquesta paraula. Millor Realitats.
domingo, 29 de enero de 2012
jueves, 20 de octubre de 2011
MANIFEST PER AL RECONEIXEMENT DELS DRETS DE LA NATURALESA
MANIFEST PER AL RECONEIXEMENT DELS DRETS DE LA NATURALESA
Vista l'evolució de la nostra pressió, cada cop més accentuada, més ràpida i de molt més abast, sobre la Naturalesa, esdevé urgent i imprescindible un gir important si volem que les futures generacions, es a dir els nostres fills i també els seus, no hagin de recórrer a les biblioteques o als zoològics per tenir una lleugera idea de la Naturalesa que existia a la Terra abans que l'Home modern intervingui.
Aquest gir va més enllà de les accions que puguin dur a terme associacions, societats o individus, molt sovint locals i subjectes a la bona voluntat dels governs o ciutadans. La preservació i respecte de la Naturalesa no pot dependre de l'arbitrarietat, de les pressions econòmiques o de la nostra mala gestió senzillament. Sempre existirà un argument per derrogar el sentit comú i natural.
Per definir la Naturalesa cal en primer lloc reconèixer que els humans no estem fora de la Naturalesa. Malgrat la nostra tendència a utilitzar-la com a mer objecte, cal no oblidar que es la rica biodiversitat de la Terra que ha permès l‘aparició dels primers homínids. Tambè es gracies a la evolució natural dels ecosistemes i als seus equilibris que els nostres avantpassats han sobreviscut. I sobretot tambè es gracies a la Naturalesa que avui existim tots nosaltres. Per tant la seva importància es capital, inclús si ho mirem de manera egocèntrica; tot canvi natural arrossega una inseguretat material, un risc que intentem reduir a base d’idolatrar el progrés tecnològic. No sempre la humanitat arribarà a temps, almenys no per tots. Com deia un filòsof xinés, sols cal seure i esperar; es demostrable i demostrat que al ritme que hem construït la nostra societat moderna, la única certesa es que sols es qüestió de temps que la naturalesa es converteixi en un mer parc mercantilitzat i que els grans desequilibris ens generin enormes dificultats de supervivéncia.
Però no sols la Naturalesa es important per la nostra supervivència, sinó per la dels nostres veins que anomemem Animals, Vegetals i altres formes diverses de vida. Qui diu Naturalesa diu Vida. I si parlem de Vida ho fem de quelcom "sagrat", segons els més espirituals. Seria més convenient referir-se en termes de respecte a la supervivència de les especies segons les seves pròpies regles. Respectar la Vida es essencial per el nostre equilibri moral, per la nostra legitimitat per compartir un planeta.
El gir ha pertenyer a l’Estat de Dret per poder algún dia ser respectat. Varis girs han fet les nostres societats civils, l'abolició de la esclavatge, els drets de les dones, dels negres, dels infants. Tots semblaven impossibles, o si més no, en contra de la tradició, immorals o molestos. Peró, en aquest reconeixement de drets, ens oblidem de totes les formes vida que comparteixen la Terra amb nosaltres. Ens oblidem dels recursos naturals necessaris a la supervivencia d’aquetes formes de vida. Tal com deia al principi, vista la evolució de les nostres relacions amb la resta de la Naturalesa, es necessari reconeixer els Drets Inalienables que té la Naturalesa. Cal que la Naturalesa es pugui defensar dins d’un marc legal que l’hi reconeixi els seus drets. Es el mínim que podem fer per la resta de les espècies que suporten les nostres lleis però no en poden gaudir.
Podem seure’ns i mirar, com deia el filòsof , però sobretot aprendre i observar per actuar en benefici comú, tal com ens indica la nostra programació genètica i que ens defineix com éssers socials. Malhauradament , la urgència del cas ens obliga a afegir-hi mesures legals, més ràpides i sobretot més pragmàtiques a l’hora de resoldre conflictes. Incloure en la nostra Carta Magna, el reconeixement dels drets de la Naturalesa, no sols es un acte de justícia, es un salt en la evolució social i moral del ésser humà. Es de sentit comú i ens hi juguem el nostre futur.
Vista l'evolució de la nostra pressió, cada cop més accentuada, més ràpida i de molt més abast, sobre la Naturalesa, esdevé urgent i imprescindible un gir important si volem que les futures generacions, es a dir els nostres fills i també els seus, no hagin de recórrer a les biblioteques o als zoològics per tenir una lleugera idea de la Naturalesa que existia a la Terra abans que l'Home modern intervingui.
Aquest gir va més enllà de les accions que puguin dur a terme associacions, societats o individus, molt sovint locals i subjectes a la bona voluntat dels governs o ciutadans. La preservació i respecte de la Naturalesa no pot dependre de l'arbitrarietat, de les pressions econòmiques o de la nostra mala gestió senzillament. Sempre existirà un argument per derrogar el sentit comú i natural.
Per definir la Naturalesa cal en primer lloc reconèixer que els humans no estem fora de la Naturalesa. Malgrat la nostra tendència a utilitzar-la com a mer objecte, cal no oblidar que es la rica biodiversitat de la Terra que ha permès l‘aparició dels primers homínids. Tambè es gracies a la evolució natural dels ecosistemes i als seus equilibris que els nostres avantpassats han sobreviscut. I sobretot tambè es gracies a la Naturalesa que avui existim tots nosaltres. Per tant la seva importància es capital, inclús si ho mirem de manera egocèntrica; tot canvi natural arrossega una inseguretat material, un risc que intentem reduir a base d’idolatrar el progrés tecnològic. No sempre la humanitat arribarà a temps, almenys no per tots. Com deia un filòsof xinés, sols cal seure i esperar; es demostrable i demostrat que al ritme que hem construït la nostra societat moderna, la única certesa es que sols es qüestió de temps que la naturalesa es converteixi en un mer parc mercantilitzat i que els grans desequilibris ens generin enormes dificultats de supervivéncia.
Però no sols la Naturalesa es important per la nostra supervivència, sinó per la dels nostres veins que anomemem Animals, Vegetals i altres formes diverses de vida. Qui diu Naturalesa diu Vida. I si parlem de Vida ho fem de quelcom "sagrat", segons els més espirituals. Seria més convenient referir-se en termes de respecte a la supervivència de les especies segons les seves pròpies regles. Respectar la Vida es essencial per el nostre equilibri moral, per la nostra legitimitat per compartir un planeta.
El gir ha pertenyer a l’Estat de Dret per poder algún dia ser respectat. Varis girs han fet les nostres societats civils, l'abolició de la esclavatge, els drets de les dones, dels negres, dels infants. Tots semblaven impossibles, o si més no, en contra de la tradició, immorals o molestos. Peró, en aquest reconeixement de drets, ens oblidem de totes les formes vida que comparteixen la Terra amb nosaltres. Ens oblidem dels recursos naturals necessaris a la supervivencia d’aquetes formes de vida. Tal com deia al principi, vista la evolució de les nostres relacions amb la resta de la Naturalesa, es necessari reconeixer els Drets Inalienables que té la Naturalesa. Cal que la Naturalesa es pugui defensar dins d’un marc legal que l’hi reconeixi els seus drets. Es el mínim que podem fer per la resta de les espècies que suporten les nostres lleis però no en poden gaudir.
Podem seure’ns i mirar, com deia el filòsof , però sobretot aprendre i observar per actuar en benefici comú, tal com ens indica la nostra programació genètica i que ens defineix com éssers socials. Malhauradament , la urgència del cas ens obliga a afegir-hi mesures legals, més ràpides i sobretot més pragmàtiques a l’hora de resoldre conflictes. Incloure en la nostra Carta Magna, el reconeixement dels drets de la Naturalesa, no sols es un acte de justícia, es un salt en la evolució social i moral del ésser humà. Es de sentit comú i ens hi juguem el nostre futur.
miércoles, 19 de octubre de 2011
Declaració dels drets de la Naturalesa
DECLARACIÓN DE LOS DERECHOS DE LA NATURALEZA
Considerado que:
*el hombre es parte de la naturaleza;
*la conservación de la naturaleza es, antes que nada, un deber del hombre;
*el hombre no conoce la naturaleza lo suficiente como para utilizarla integralmente;
*el hombre y la naturaleza deben coexistir para el perfecto equilibrio orgánico del planeta;
*cualquier forma de vida es importante para el equilibrio de la naturaleza;
*la naturaleza desequilibrada podrá responder con un nuevo equilibrio no propicio para la vida humana;
*el progreso sólo mira las ventajas inmediatas al ser ejercido;
*los recursos naturales y las cualidades de la naturaleza están siendo explotados indiscriminadamente;
*los desperdicios de los recursos naturales por las sociedades modernas;
*la naturaleza integralmente conservada ayuda al hombre a vivir mejor sus días;
*la vida en el planeta comienza a estar amenazada;
*todo ser vivo del planeta tiene derecho a la sobrevivencia;
*muchas especies de seres ya fueron exterminadas de la faz del planeta;
*la descontrolada proliferación de las centrales nucleares vienen amenazando la vida en la tierra;
Es necesario que:
*la naturaleza, como forma viva, sea respetada y preservada;
*los recursos naturales sean utilizados racionalmente;
*todos los seres vivos tengan derecho al sol como fuente de luz y calor;
*todos los seres tengan derecho a un aire puro;
*todos los seres tengan derecho a vivir integrados en su medio ambiente;
*todos los seres tengan derecho al agua en suficiente cantidad y pura en calidad;
*la naturaleza disponga de lugares protegidos para mantener ejemplares preservados;
*lo máximo de la naturaleza pueda ser preservado y conservado;
*la naturaleza no sea violentada por obras de ingeniería exageradas y, a veces, innecesarias;
*el suelo sea protegido contra la acción de la erosión;
*el suelo sea explotado de acuerdo con sus potencialidades;
*la flora y la fauna del suelo estén protegidas de productos químicos que puedan romper su equilibrio;
*la naturaleza no corra el riesgo de ser destruida por la acción de residuos radioactivos;
*todo árbol existente en el planeta tiene derecho a vivir;
*la vegetación esté libre del fuego destructor;
*las aves puedan tener su alimento natural;
*las aves puedan construir sus nidos y cuidar sus crías;
*los animales tengan los mismos derechos que el hombre en cuanto a existencia, libertad y respeto;
*todo animal, por feroz que fuere, sea mantenido en áreas en que no cause perjuicio a otros seres;
(entiéndase por «feroz» aquel animal que, saliendo de su hábitat natural, pasa a atacar a los que se le cruzan en su camino. Así, por ejemplo, un león en una ciudad es un animal feroz; un hombre, en una selva, armado de una escopeta, es un animal feroz);
*ninguna población sea desequilibrada por el empleo abusivo de pesticidas;
Constitució Ecuador
Artículos 10, 71-74
Art. 10.- Las personas, comunidades, pueblos, nacionalidades y colectivos son titulares y gozarán de los derechos garantizados en la Constitución y en los instrumentos internacionales.
La naturaleza será sujeto de aquellos derechos que le reconozca la Constitución.
Capítulo séptimo
Derechos de la naturaleza
Art. 71.- La naturaleza o Pacha Mama, donde se reproduce y realiza la vida, tiene derecho a que se respete integralmente su existencia y el mantenimiento y regeneración de sus ciclos vitales, estructura, funciones y procesos evolutivos.
Toda persona, comunidad, pueblo o nacionalidad podrá exigir a la autoridad pública el cumplimiento de los derechos de la naturaleza.
Para aplicar e interpretar estos derechos se observaran los principios establecidos en la Constitución, en lo que proceda.
El Estado incentivará a las personas naturales y jurídicas, y a los colectivos, para que protejan la naturaleza, y promoverá el respeto a todos los elementos que forman un ecosistema.
Art. 72.- La naturaleza tiene derecho a la restauración. Esta restauración será independiente de la obligación que tienen el Estado y las personas naturales o jurídicas de Indemnizar a los individuos y colectivos que dependan de los sistemas naturales afectados.
En los casos de impacto ambiental grave o permanente, incluidos los ocasionados por la explotación de los recursos naturales no renovables, el Estado establecerá los mecanismos más eficaces para alcanzar la restauración, y adoptará las medidas adecuadas para eliminar o mitigar las consecuencias ambientales nocivas.
Art. 73.- EI Estado aplicará medidas de precaución y restricción para las actividades que puedan conducir a la extinción de especies, la destrucción de ecosistemas o la alteración permanente de los ciclos naturales.
Se prohíbe la introducción de organismos y material orgánico e inorgánico que puedan alterar de manera definitiva el patrimonio genético nacional.
Art. 74.- Las personas, comunidades, pueblos y nacionalidades tendrán derecho a beneficiarse del ambiente y de las riquezas naturales que les permitan el buen vivir.
Los servicios ambientales no serán susceptibles de apropiación; su producción, prestación, uso y aprovechamiento serán regulados por el Estado.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)