MANIFEST PER AL RECONEIXEMENT DELS DRETS DE LA NATURALESA
Vista l'evolució de la nostra pressió, cada cop més accentuada, més ràpida i de molt més abast, sobre la Naturalesa, esdevé urgent i imprescindible un gir important si volem que les futures generacions, es a dir els nostres fills i també els seus, no hagin de recórrer a les biblioteques o als zoològics per tenir una lleugera idea de la Naturalesa que existia a la Terra abans que l'Home modern intervingui.
Aquest gir va més enllà de les accions que puguin dur a terme associacions, societats o individus, molt sovint locals i subjectes a la bona voluntat dels governs o ciutadans. La preservació i respecte de la Naturalesa no pot dependre de l'arbitrarietat, de les pressions econòmiques o de la nostra mala gestió senzillament. Sempre existirà un argument per derrogar el sentit comú i natural.
Per definir la Naturalesa cal en primer lloc reconèixer que els humans no estem fora de la Naturalesa. Malgrat la nostra tendència a utilitzar-la com a mer objecte, cal no oblidar que es la rica biodiversitat de la Terra que ha permès l‘aparició dels primers homínids. Tambè es gracies a la evolució natural dels ecosistemes i als seus equilibris que els nostres avantpassats han sobreviscut. I sobretot tambè es gracies a la Naturalesa que avui existim tots nosaltres. Per tant la seva importància es capital, inclús si ho mirem de manera egocèntrica; tot canvi natural arrossega una inseguretat material, un risc que intentem reduir a base d’idolatrar el progrés tecnològic. No sempre la humanitat arribarà a temps, almenys no per tots. Com deia un filòsof xinés, sols cal seure i esperar; es demostrable i demostrat que al ritme que hem construït la nostra societat moderna, la única certesa es que sols es qüestió de temps que la naturalesa es converteixi en un mer parc mercantilitzat i que els grans desequilibris ens generin enormes dificultats de supervivéncia.
Però no sols la Naturalesa es important per la nostra supervivència, sinó per la dels nostres veins que anomemem Animals, Vegetals i altres formes diverses de vida. Qui diu Naturalesa diu Vida. I si parlem de Vida ho fem de quelcom "sagrat", segons els més espirituals. Seria més convenient referir-se en termes de respecte a la supervivència de les especies segons les seves pròpies regles. Respectar la Vida es essencial per el nostre equilibri moral, per la nostra legitimitat per compartir un planeta.
El gir ha pertenyer a l’Estat de Dret per poder algún dia ser respectat. Varis girs han fet les nostres societats civils, l'abolició de la esclavatge, els drets de les dones, dels negres, dels infants. Tots semblaven impossibles, o si més no, en contra de la tradició, immorals o molestos. Peró, en aquest reconeixement de drets, ens oblidem de totes les formes vida que comparteixen la Terra amb nosaltres. Ens oblidem dels recursos naturals necessaris a la supervivencia d’aquetes formes de vida. Tal com deia al principi, vista la evolució de les nostres relacions amb la resta de la Naturalesa, es necessari reconeixer els Drets Inalienables que té la Naturalesa. Cal que la Naturalesa es pugui defensar dins d’un marc legal que l’hi reconeixi els seus drets. Es el mínim que podem fer per la resta de les espècies que suporten les nostres lleis però no en poden gaudir.
Podem seure’ns i mirar, com deia el filòsof , però sobretot aprendre i observar per actuar en benefici comú, tal com ens indica la nostra programació genètica i que ens defineix com éssers socials. Malhauradament , la urgència del cas ens obliga a afegir-hi mesures legals, més ràpides i sobretot més pragmàtiques a l’hora de resoldre conflictes. Incloure en la nostra Carta Magna, el reconeixement dels drets de la Naturalesa, no sols es un acte de justícia, es un salt en la evolució social i moral del ésser humà. Es de sentit comú i ens hi juguem el nostre futur.
Vista l'evolució de la nostra pressió, cada cop més accentuada, més ràpida i de molt més abast, sobre la Naturalesa, esdevé urgent i imprescindible un gir important si volem que les futures generacions, es a dir els nostres fills i també els seus, no hagin de recórrer a les biblioteques o als zoològics per tenir una lleugera idea de la Naturalesa que existia a la Terra abans que l'Home modern intervingui.
Aquest gir va més enllà de les accions que puguin dur a terme associacions, societats o individus, molt sovint locals i subjectes a la bona voluntat dels governs o ciutadans. La preservació i respecte de la Naturalesa no pot dependre de l'arbitrarietat, de les pressions econòmiques o de la nostra mala gestió senzillament. Sempre existirà un argument per derrogar el sentit comú i natural.
Per definir la Naturalesa cal en primer lloc reconèixer que els humans no estem fora de la Naturalesa. Malgrat la nostra tendència a utilitzar-la com a mer objecte, cal no oblidar que es la rica biodiversitat de la Terra que ha permès l‘aparició dels primers homínids. Tambè es gracies a la evolució natural dels ecosistemes i als seus equilibris que els nostres avantpassats han sobreviscut. I sobretot tambè es gracies a la Naturalesa que avui existim tots nosaltres. Per tant la seva importància es capital, inclús si ho mirem de manera egocèntrica; tot canvi natural arrossega una inseguretat material, un risc que intentem reduir a base d’idolatrar el progrés tecnològic. No sempre la humanitat arribarà a temps, almenys no per tots. Com deia un filòsof xinés, sols cal seure i esperar; es demostrable i demostrat que al ritme que hem construït la nostra societat moderna, la única certesa es que sols es qüestió de temps que la naturalesa es converteixi en un mer parc mercantilitzat i que els grans desequilibris ens generin enormes dificultats de supervivéncia.
Però no sols la Naturalesa es important per la nostra supervivència, sinó per la dels nostres veins que anomemem Animals, Vegetals i altres formes diverses de vida. Qui diu Naturalesa diu Vida. I si parlem de Vida ho fem de quelcom "sagrat", segons els més espirituals. Seria més convenient referir-se en termes de respecte a la supervivència de les especies segons les seves pròpies regles. Respectar la Vida es essencial per el nostre equilibri moral, per la nostra legitimitat per compartir un planeta.
El gir ha pertenyer a l’Estat de Dret per poder algún dia ser respectat. Varis girs han fet les nostres societats civils, l'abolició de la esclavatge, els drets de les dones, dels negres, dels infants. Tots semblaven impossibles, o si més no, en contra de la tradició, immorals o molestos. Peró, en aquest reconeixement de drets, ens oblidem de totes les formes vida que comparteixen la Terra amb nosaltres. Ens oblidem dels recursos naturals necessaris a la supervivencia d’aquetes formes de vida. Tal com deia al principi, vista la evolució de les nostres relacions amb la resta de la Naturalesa, es necessari reconeixer els Drets Inalienables que té la Naturalesa. Cal que la Naturalesa es pugui defensar dins d’un marc legal que l’hi reconeixi els seus drets. Es el mínim que podem fer per la resta de les espècies que suporten les nostres lleis però no en poden gaudir.
Podem seure’ns i mirar, com deia el filòsof , però sobretot aprendre i observar per actuar en benefici comú, tal com ens indica la nostra programació genètica i que ens defineix com éssers socials. Malhauradament , la urgència del cas ens obliga a afegir-hi mesures legals, més ràpides i sobretot més pragmàtiques a l’hora de resoldre conflictes. Incloure en la nostra Carta Magna, el reconeixement dels drets de la Naturalesa, no sols es un acte de justícia, es un salt en la evolució social i moral del ésser humà. Es de sentit comú i ens hi juguem el nostre futur.
